Most of all,
you’ve got to hide it from the chicks
Data d’estrena:
10 de setembre de 2015
Fira Tàrrega – Arxiu Comarcal de l’Urgell
Sobretot, que no se n’enterin els pollastres és una experiència que porta més enllà dels límits coneguts l’expressió “per a tots els públics”. Durant 1 hora d’espectacle, grans i petites comparteixen -o no- espais i reflexions al voltant del tema del teatre i del dolor per confirmar o desmentir si és necessària la separació entre teatre infantil i teatre adult. De la mà de la Mrs. Robinson Gallina i el Grup de Pollastres Rebels, se’t convida a tu personalment a què assisteixis, a compartir la teva presència -i qui sap si a compartir quelcom més- per rebelar-te contra l’status quo artístic i social. Som pollastres i hem vingut a muntar un pollo! POPOOOC!!!
TRENCANT CLOSQUES AMB NOVES IDEES
Aquesta és la meva Òpera Prima com a directora i dramaturga. Com a particularitat té que treballo amb artistes amaters, concretament criatures que han participat de tallers previs. Com a educadora social en aquests tallers comunitaris hem treballat al voltant dels conceptes del dolor, els límits entre el teatre per adults i el d’infants i amb la comunicació entre aquests.
Premiada als Premis FAD Sebastià Gasch 2016 d’Arts Parateatrals
amb l’Aplaudiment a la Creació Emergent.
Nominada als Premis Butaca 2016 a la categoria Altres Disciplines
“Què podem fer aquí, per vosaltres?
Alguna cosa ressona en la foscor de les vostres mirades…”
Most of all, you’ve got to hide it from the chicks és un espectacle interpretat per Carla Rovira i un grup de nenes i nens locals, basat en una recerca sobre què experimenten les criatures quan van a teatre. Després d’uns mesos de treball amb diferents grups de nenes i nens i una exitosa gira a FiraTàrrega i Barcelona estem preparades per fer créixer el nostre galliner.
L’objectiu de l’espectacle és crear un espai on petites i grans comparteixen -com iguals- experiències i pensaments sobre el teatre i un tema que no se sol tocar en el teatre per a tots els públics: el dolor.
L’espectacle és en format site specific per 80 persones. Transitant tres espais, cada membre del públic és convidat a començar un procés: entraràs com a espectador/a, ho viuràs com a participant i potser, amb una mica de sort, entraràs al nostre galliner com un pollastre!
No deixis que ningú t’ho amagui,
vine a revelar la teva pròpia experiència!
“Però primer, definim de què estem parlant…”
L’espectacle requereix un taller de 20 hores amb el grup de nenes i nens locals per desenvolupar i crear el Grup de Pollastres Rebels. Està dividit en dues parts. La primera pretén crear un llenguatge comú amb totes les participants. La segona és l’assaig de l’espectacle pel grup i per omplir l’escaleta del mateix amb els seus pensaments i experiències.
Parlem de:
què és el teatre
què és el teatre infantil
què és un/a nen/a
què és un/a adult/a
què és el dolor i com hi vinculen
Requereix d’un grup de nenes de 8 a 17 anys perquè creiem que la diferència d’edat enriqueix el procés del grup. El grup pot ser d’entre 6 a 10 persones amb la possibilitat de doblar elenc.
“- QUÈ SOM?!
– POLLASTRES!”
El nostre galliner no para de créixer, des que vam començar hem treballat amb grups de pollastres de Barcelona, Granollers, Tàrrega, Igualada, Olot i Alcalá de Henares.
MIRA, MIRA… QUÈ DIUEN ELS POLLASTRES:
Aury, 13 anys
“Gràcies per tot! Aquesta experiència ha sigut inoblidable. Ha sigut una pausa de tot el que passa al meu voltant, he sentit pau i m’he sentit còmoda.”
Lídia, 13 anys
“Per mi, aquesta experiència ha estat única i irrepetible. Això m’ha ajudat a entendre la vida d’altres persones que no tenen les coses tan fàcils com jo. M’ha encantat formar part d’aquest projecte que ha acabat amb moltes noves amistats.”
Violeta, 12 anys
“A mi m’agradat molt fer aquesta obra, penso que potser hem fet pensar i reflexionar a algunes persones. M’agrada molt el que transmet a la gent i m’agradaria tornar a fer alguna obra semblant.”
Sara, 11 anys
“Fer l’obra va ser una experiència súper xula i vaig fer moltíssimes amigues i moltes coses que mai hauria fet de la por que tenia. I em va encantar fer de pollastre perquè podia manar a tothom.”
Bruna, 15 anys
“Durant els assajos es van generar mil preguntes al voltant del dolor i es van destapar mil coses i es que és brutal com nosaltres els nens i nenes vivim temes que semblen només del món dels adults. Amb la resta de l’equip vam fer molt vincle, inconscientment la Carla va formar una pinya molt guai. No tots pensàvem igual, però compartir les nostres opinions i respectar-les és el que va fer que aquest experiment teatral funciones.”
Quim, 12 anys
“Em vaig sentir amb un altre món. Vaig desconnectar del món on vivia, i vaig anar al món del teatre, que cada dia es canvia les escenes, que es canvia tot, tot és espontani, mai tens un guió.”
Una producció d’ Antic Teatre i FiraTàrrega
Amb el suport de:
Fitxa artística
Mrs. Robinson Gallina
Carla Rovira Pitarch
Grup de Pollastres Rebels
Grup de nenes/es locals
Idea original i direcció
Carla Rovira Pitarch
Assistència de direcció
Erol Ileri
Producció audiovisual
Erol Ileri i Marina Rojo
Espai sonor
Erol Ileri
Vestuari
Cris Ayala
Producció
Mònica Pérez (Antic Teatre)
i Lídia Figueras
Disseny gràfic
m4no.ly
Reportatges
Crítica teatral
Si mai m’haguessin dit que sortiria d’un espectacle de teatre familiar amb llàgrimes als ulls i les cames tremolant, després d’haver viscut una de les catàrsis més bèsties que he experimentat mai a un teatre, no m’ho hagués cregut.
Gema Moraleda, https://www.teatrebarcelona.com/recomanacio/most-of-all-youve-got-to-hide-it-from-the-chicks-gema-moraleda-32499
Una experiència, on una de les coses que més crida l’atenció és la naturalitat amb que ho enfronten els més jovenets, actrius i públic. Probablement tots sortim amb la convicció que amb els nens podem (i hauríem de) parlar absolutament de tot, perquè ells viuen les realitats de la vida i del seu interior, sense esperar que nosaltres se les descobrim, això sí, com ella ens explica després, mirant bé com ho fem i amb quin llenguatge.
Josep Maria Viaplana, http://www.recomana.cat/CRITICA/2099/63/Most%20of%20all,%20youve%20got%20to%20hide%20it%20from%20the%20chicks/Josep%20Maria%20Viaplana
Durante una hora profundiza, conmueve y provoca desde la razón y el sentimiento. Ésta es una obra de concienciación. Incómoda pero necesaria. Luego de vista, ya no es posible que le guste el mismo teatro. Se lo aseguro.
Jordi Sora, http://escenadelamemoria.blogspot.com.es/2015/09/most-of-all-youve-got-to-hide-it-from.html
¡Yo también quiero ser pollo! ¡Qué disfrute! Este es uno de los espectáculos que tienes que hacer cualquier cosa por entrar, aunque las entradas se hayan agotado y te tengas que esconder detrás de una cortina. Maravilloso, para grandes, para pequeños, de aquellos que vas a tardar en olvidar y por desgracia de aquellos también que vas a tardar en volver uno que se le parezca o esté a su nivel. ¡Qué disfrute!
El resultat és un treball, cridat a la controvèrsia. Perquè no vol posar tampoc cap protecció a la radicalitat de les frases simples, sense subordinades, que espateguen sovint en una diana verge. Si la connexió de l’espectador jove amb el teatre és actuar, se’ls hi ha de donar espais per a dir la seva, encara que sigui passant un punt de vergonya.
Jordi Bordes, http://www.recomana.cat/CRITICA/2099/3/Most%20of%20all,%20youve%20got%20to%20hide%20it%20from%20the%20chicks/Jordi%20Bordes
Transgressora i divertidament descarada, mostra una mirada particular cap als nens i les nenes, els adults, les arts escèniques i la vida amb un format interessant que esperem que continuï investigant.
Núria Cañamares, http://www.recomana.cat/CRITICA/2099/31/Most%20of%20all,%20youve%20got%20to%20hide%20it%20from%20the%20chicks/N%C3%BAria%20Ca%C3%B1amares
“Jo no ho consentiré”. Quan el pare de l’actriu Carla Rovira va saber que la seva filla tenia intenció d’autolesionar-se en escena, li va anunciar un boicot. L’estiu declinava quan FiraTàrrega va estrenar Most of all, you’ve got to hide from the chicks, una peça de teatre performatiu en què es demana a l’espectador que comparteixi en veu alta una experiència dolorosa. “La meva imatge de dolor és la mort del meu fill”, es va despullar una dona. En aquell context, el pare de la Carla va entendre que resultava ridícul sentir-se incomodat per una ferida superficial feta en un context artístic. Dolor epidèrmic contra dolor autèntic.
Belén Ginart, http://play.ara.cat/escenes/Radiografia-duna-gallina_0_1584441543.html
Ellos lo que quieren es participar en las obras, y no ser meros espectadores pasivos, como los mayores que les acompañan.Una obra que reflexiona además sobre qué temas se pueden hablar con los más pequeños. Por ejemplo, sobre el dolor y la muerte, de los que los pollitos sí saben hablar. Y lo hacen. La creadora, graduada en Educación Social, recuerda que para que los pollitos crezcan necesitan ciclos de luz y oscuridad. Y eso es para ella el teatro, luz y oscuridad para ayudarnos a crecer.
Justo Barranco, https://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia/20160529/282918089707570
gran ovació que va rebre la reeixida proposta sobre què volen veure i fer els nens al teatre –i- de retruc- què veuen o volen veure i fer al teatre els grans i en la qual no s’escatima parlar amb els nens presents d’un tema que se’ls sol vedar- com és el dolor.
Justo Barranco, http://hemerotecadigital.institutdelteatre.cat/jspui/bitstream/65324/45807/1/Article%20del%20diari.pdf