L’obra no anirà de l’enedina

Enedina Alonso Calvo és la tieta de la meva àvia materna. La germana de la meva besàvia. No sé si tan sols existeix una paraula que la defineixi en relació a mi. Sé que és la dona que va criar a la meva àvia uns anys. Una dona soltera i mestra d’escola. D’una escola de nenes. A Portugalete. L’any 1937.

L’Enedina devia anar a Portugalete des de Zamora, com sol passar ara, per l’equivalent a les oposicions d’avui dia. La van destinar allà per fer de mestra. Tinc pocs documents de la seva vida. El seu títol, que jau rosegat pel pas del temps, les rates i les “polilles” en unes golfes de la família. I el seu carnet de mestra de la Falange. El que veieu a la fotografia. En aquest document veureu que es va afiliar a la Falange el dia 18 d’agost del 1937. Investigant la meva família trobo documents d’aquest tipus -petits tresors- que em fa demanar-me moltes coses.

Avui, per un tema que ara no explicaré, hem escrit a un home que té un bloc de la història de Portugalete per veure si tenia més informació de l’Enedina… I això és el que hem rebut:

“Sobre Enedina Alonso Calvo tengo poquísima información. Enedina daba clases solo a niñas en el primer piso de la Casa consistorial, en la plaza del pueblo. Aquí la guerra terminó el 22 de junio de 1937. Fue acusada por el Ayuntamiento franquista de izquierdista. En la resolución de la Comisión provincial de educación del 16 de noviembre de 1939 le confirmaron en su cargo pero le inhabilitaron a perpetuidad para cargos directivos. Falleció antes de producirse la revisión de esa resolución en los años 1938 o 1939.”

L’Enedina va morir entre l’any 1937 i el 1939. No tinc molt clar de què… el que sé, explicat per la meva àvia a la meva mare, és que s’anava aprimant perquè no tenia res per menjar. I mentre el pes li minvava, es va haver d’apuntar a la Falange i va haver de passar per un procés de depuració política, de judici polític i del que no en va veure la revisió.

L’obra no anirà de l’Enedina perquè l’Enedina a primera vista no és ningú: una dona, mestra, que ensenyava a nenes, qui sap si d’esquerres, morta durant la Guerra Civil, sense un fusell a la mà, sense ser una heroïna… però aquest post va d’ella. Porque me quedas lejos Enedina, por lazo familiar, por tiempo vital, porque naciste mucho antes que yo. Pero te reivindico Enedina. Porque tu, Enedina, somos todas.

0 Comments

Deixa un comentari

Contacta'm -- Contact me

Per a qualsevol dubte o necessitat, si us plau contacta'm per aquí. Gràcies ;)

Sending

©2017 Powered by wordpress :: Designed by m4no.ly

Log in with your credentials

Forgot your details?