Elogi a la intel·ligència

Aquest divendres vaig fer un taller amb nenes de 10 a 16 anys. L’objectiu, començar a posar en joc la temàtica del teatre i veure què en surt.

Com ja us he explicat al primer post, la investigació i l’espectacle giren en torn a la pregunta: què volen les nenes quan van a teatre. Sobre aquesta pregunta, per mi hi ha dues coses importants: què és el teatre? i què és específic en les nenes? I sobre aquestes, faig preguntes, jocs, dinàmiques i el que sorgeixi.

En el taller de divendres vaig demanar al grup en quin moment s’havien sentit nenes i en quin moment s’havien sentit grans -adultes o similar- i qui les havia tractat com a nenes i qui com a adultes…

Dron (13 anys): El meu professor de català ens tracta com a nens petits…

Jo: Per què?

Dron: Sempre es posa en plan… (Imitació que no puc reproduir on bàsicament es veu la Dron escarnint al professor molt mastegada, recalcant molt els comentaris i fent grans pauses)

Jo: Això és tractar-te com a nena petita? (Jo, tendenciosa, és veritat) O és tractar-te com a tonta?

Dron: Sí! És això! (Riu). Ens tracta com si fóssim tontos i no ens enteréssim de res!

(Mateix taller, educadora que participa en la mateixa ronda)

Ella (34 anys): Jo recordo un professor d’Institut que ens tractava com a adultes… Teníem uns 15 anys i sempre deia: Muy bien Damas, son ustedes muy buenas. Han hecho un trabajo brillante, son muy inteligentes…

En un període de 5 minuts surt una apreciació curiosa… Quan em tracten com a nena, em tracten com a tonta. Quan volen fer-me veure que sóc gran, responsable,… em tracten d’intel·ligent.

Aquest és el tercer taller que duc a terme i és el tercer grup. Després d’haver estat en contacte amb grups diferents, d’haver vist la màgia que suposa entrar en diàleg amb nenes i establir una relació tan transversal com els meus prejudicis em permeten, encara segueixo JUSTIFICANT LA SEVA INTEL·LIGÈNCIA PER LEGITIMAR LA SEVA OPINIÓ.

Per què és necessari que les nenes tinguin una intel·ligència brillant perquè els seus comentaris siguin vàlids? Per què han de demostrar que carburen molt per permetre’ls-hi que s’apropiïn de la seva pròpia experiència?

Si el relat de la nena, sobre sí mateixa, el construeix a partir del que percep com a infància, quin concepte té sobre sí mateixa? Quin concepte tenen elles del que significa ser nena? Quin concepte en tenim nosaltres i quin reproduïm?

0 Comments

Deixa un comentari

Contacta'm -- Contact me

Per a qualsevol dubte o necessitat, si us plau contacta'm per aquí. Gràcies ;)

Sending

©2017 Powered by wordpress :: Designed by m4no.ly

Log in with your credentials

Forgot your details?