Fa uns dies que estic tancada en ple procés de creació. Estic treballant amb dos grups de nens i nenes a Tàrrega, per dissenyar i donar vida a una estructura dramatúrgica que he estat pensant i repensant durant mesos. Fa dues setmanes vaig tancar una estructura que semblava meravellosa en paper i en pic l’he dut a la realitat, l’estructura no funciona.
Terror, caos, por,… totes aquestes coses s’apoderen de mi en segons. I una pregunta que no em deixa dormir: PER QUÈ NO FUNCIONA?
Evidentment, el primer, és que el teu cap es posa a 3000 a repassar i repensar tot allò que has generat, buscant com una boja en quina baula hi ha hagut l’error, quina és la peça que falla i potser, canviant-la o reorganitzant-la, tot tornarà a lloc.
Després de donar-li moltes voltes i acabar veient tot el teu treball com una pasterada anònima que no entens, comença el procés de paralització i el segundero del rellotge se sent més fort que mai, mentre les gotes de suor freda són l’única cosa que ets capaç de generar mentre es fa el compte enrere cap a la presentació pública.
En què m’he equivocat? Serà el plantejament inicial? Serà que simplement NO EN TINC NI IDEA? Com pot ser possible que m’hagi ficat en un carreró sense sortida si anava tan bé?
Parles amb tot ple de gent, amb boníssimes intencions, amb grans consells, però a tu simplement et semblen indicacions a la deriva i vas sentint el tic tac cada cop més fort.
Intentes no estressar-te, deixar passar el temps, amb la promesa d’un futur menys incert. Dorms, menges, deixes passar les hores i tens una sola idea al cap, una idea sola: SI US PLAU, VINE, VINE A MI.
Repasses els teus fonaments, la teva base artística; et planteges si realment tu ets el problema, si el teu univers finalment, només té com a adjectiu definitori, el caos.
I finalment trobes un petit tresor, alguna cosa que saps del tot que és segura, potser aliena a tu, però real en aquest procés creatiu:
FINALMENT DE L’ÚNICA COSA QUE ESTIC SEGURA ÉS DE LES GANES QUE TENEN ELS NENS I NENES DE PARTICIPAR EN LA VIDA.
Desitgeu-me sort, a continuar treballant!