Cosas que se pierden fácilmente… la crònica d’un premi perdut

Així doncs, ahir vaig perdre. Estava nominada a Altres Disciplines als Premis Butaca i vaig perdre. Va guanyar Xavier Bobés que, pel poc que sé d’ell, és un currante tremendo i per tant és un honor que se l’emporti ell (i no perdre en favor del teatre lliure, per exemple, que va guanyar la categoria de Petit Format -amb un espectacle meravellós- però que no correspon a la infraestructura dels petits formats que solen ser precaris, autogestionats i que mereixen ressó pel fet de tirar endavant cada dia com es pot… però bé, això és un altre tema).
A mi m’agrada explicar aquí les coses que em van passant en aquest viatge que es diu la creació i això no és creació però és quelcom que vull comentar.
Ahir vaig perdre i avui m’he aixecat sentint-me perdedora… i no passa res, ja se’m passarà.
Des de la nominació que sabia que no me’l donarien… quan hi pensava, racionalment em deia: no te’l donaran i punto. Emocionalment pensava: venga, igual sí… i alguna cosa més profunda xiuxiuejava qual Gollum… el vull, el vull!

Ho confesso: jo volia el premi i volia guanyar. És lu que ni ha.
Així que 2/3 de mi avui han de lidiar amb la pèrdua a nivells diferents.
Que són premis, que sabem què són: fomenten la competitivitat, jerarquitzen -almenys socialment- els projectes, validen una cosa que de per sí ja està validada, sembla que et donen més amics -ho tinc comprovat-, són una punteta clara del sistema de les indústries culturals,… tinc mil pensaments que desacrediten el concepte “premis”… però jo el volia. He crescut tota la vida en un sistema competitiu basat en el premi i el càstig -era especialment creient en això en els meus anys escolars… el sistema èxit/fracàs era molt fort a la meva escola- i als meus 34 anys, costa desacreditar tot aquest sistema de creences de la nit al dia.

No em sento especialment fracassada, però sí perdedora.
Aquests dies el que em feia més mandra de tot plegat era pensar la quantitat de nervis que hauria d’assumir per les petites esperances que tenia malgrat saber que no guanyaria… M’havia fet un discurs ultra txatxi de tot el que diria… -que probablement hagués sortit tartamudejat…- Jo no hauria agraït al meu marit i al meu fill la paciència que em tenen per dedicar-me a això… primer perquè no en tinc, segon perquè si en tingués, m’agradaria saber si com a dona em podria permetre que el pes de la criança recaigués en ell… però això és un altre tema… els hi hagués agraït als meus pares, perquè entre d’altres coses, van venir de Girona especialment, i van pagar 14€ cada una per entrar a veure com la seva filla perdia, en uns premis pels que es paga per entrar i no sabem per qui són aquests diners… però això és un altre tema… també li hagués agraït el premi a totes les dones creadores que estan invisibilitzades i que no passa res, escolti, perquè Carme Portacelli guanya el premi a millor directora contra 6 homes i clar, que guanyi ella està bé… no hi ha més dones a qui nominar??? Però això és un altre tema… i també li hagués agraït a la meva classe, la precària, la que aquests premis no recorda que es pot nominar, la que sosté el teatre català amb el seu temps, energies i amor pel teatre… i sobre tot amb la seva precarietat… mentre es parla de l’èxode a Madrid dels grans noms catalans: Portacelli, Rigola, Tort… algú se’n recorda que unes quantes no podem fugir? Mentre es parla d’apadrinar uns grans noms: López, Segura, Manrique… on som les que tenim cinc feines per sostenir la nostra pràctica artística??? Però això és un altre tema…
En fi, que us acabo de fotre un trosset de discurs que hauria dit, permeteu-m’ho… ahir vaig perdre i em vaig quedar amb les ganes… a més, escric millor que dic.
En fi, continuaré el dia, amb la meva pèrdua sota el braç, escolti’m, que de tot s’aprèn i guanyar no m’hagués tret de pobra… (sinó, aquest post seria molt menys zen).

Dit això, moltíssimes gràcies per fer possible la nominació, moltes gràcies pels vots i el suport i:

sóc una tontaca perquè m’he quedat sense veure las Glorias Cabareteras, ole les pivons, coses feministes, visca els friendlis i visca l’escola moderna!

0 Comments

Leave a Reply

Contacta'm -- Contact me

Per a qualsevol dubte o necessitat, si us plau contacta'm per aquí. Gràcies ;)

Sending

©2024 Powered by wordpress :: Designed by m4no.ly

Log in with your credentials

Forgot your details?